Quan jo estava a l’ exili, a París, els meus pares i el meu germà eren al cantó dels Republicans. Ells no vàrem haver d’ anar a la guerra, uns per massa grans i altra per massa jove. Si jo m’hagués quedat, m’ hagués tocat anar-hi. Jo em comunicava amb ells mitjançant el correu escrit per tal de tenir notícies. Jo en les meves cartes havia de fingir que era una noia, deia que era la meva cosina. Com que jo estudiava belles arts a un taller d’ un amic meu ens reuníem uns quants per dibuixar en un taller. En una de les sessions varen fer una fotografia del grup i com que hi havia una noia en mig del grup, vaig fer veure que aquesta resultava ser jo, la meva cosina. La foto la vaig poder enviar a casa perquè em veiguessin, cosa que els va plaure molt.
Figures Importants
Sempre estaré agraït als meus pares, ja que a mi i al meu germà ens van deixar ser el que vam voler sense imposar-nos la seva voluntat.
